El bosc encantat d’Òrrius – Rutes familiars
Què us sembla una mica de màgia i romanticisme per aquest cap de setmana?
Si teniu el diumenge lliure, aparqueu per unes hores les obligacions, les preocupacions i els neguits i permeteu-vos tornar a ser el nen o la nena que tothom porta dins. Us plantejo una ruta on, si deixeu fluir la imaginació, podreu ser l’home de les cavernes, una fada, un trapezista a sobre d’un elefant o un guerrer moai.
Espolseu-vos la mandra, prepareu unes torrades amb tomàquet trossejat i pernil dolç per agafar forces i dirigiu-vos cap a la població d’Òrrius (Maresme). La ruta que farem avui és l’excursió al bosc encantat d’Òrrius, uns 11 Km on ens endinsarem en un bosc ple de sorpreses.
Deixem el cotxe a Òrrius i pugem cap a la part més alta del poble des d’on surt el Gr92. Entre les èpoques de febrer i març podrem veure vàries acàcies amb la majestuosa flor groga que donarà lluentor a l’inici del camí. Aquest arbre no s’ha de confondre amb la falsa acàcia que és altament tòxica per les nostres mascotes. Continuarem pujant per la pista fins a arribar a l’ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes. A partir d’aquí el trànsit de bicicletes serà menor, per tant, si anem amb més d’un gos, podrem estar tranquils.
Al costat de l’ermita neixen alguns lliris liles que sí que poden donar algun tipus d’irritació a la boca del nostre gos si les mossega.
Continuem pujant seguint les indicacions de ruta prehistòrica endinsant-nos en un bosc de pins blancs i alzines. La primera parada serà el Dolmen de Cellecs o la Cabana del Moro. Durant tot el recorregut, el sòl és argilós amb rocs grossos i arrels fortes. Cal vigilar si feu trams d’aquesta ruta corrents on posar els peus, donat que si el poseu sobre alguna arrel, és possible que caigueu! Pels coixinets de la vostra mascota no cal que us preocupeu en excés donat que el terra és molt poc abrasiu.
Lasegona parada és el Plat de Molí o Plat del Rei, queda al marge esquerre i és un gran bloc de granit amb una superfície còncava en la part superior. Seguim caminant fins a trobar-nos amb el torrent de Sant Bartomeu que conserva encara la part més salvatge del bosc mediterrani. Segons l’època de l’any baixarà més o menys aigua. L’aigua és neta i pot ser un bon punt per a que la vostra mascota es refresqui. Refresqueu-vos i recupereu forces, ja que a partir d’aquí, ve una pujadeta que de ben segur tindrà la seva recompensa!
Xino-Xanoanem fent via cap amunt fins a trobar-nos amb un gran elefant de pedra. Amb molt de compte podeu pujar per veure una perspectiva diferent entre orella i orella de l’elefant. Just darrere, es troba el que sembla que estigui expressament posat per a fer-nos un petó d’amor etern.
Que tingueu bona setmana!
Excursió nocturna al Monestir de Sant Llorenç del Munt
Excursionistes intrèpids! Avui us animem a calçar-vos les sabatilles de muntanya, abrigar-vos amb un bon jersei, guants i un bon gorro de llana, posar a la motxilla 4 barretes energètiques, una bossa de fruit secs i aigua per vosaltres i pel vostre gos.
Ens deixàvem un element imprescindible per fer la ruta que avui us suggerim, un bon frontal i un collar lluminós pel vostre company de 4 potes.
Què us proposem? Doncs una ruta nocturna a meitat de setmana que de ben segur us donarà una altra visió de la natura i permetrà agafar amb il·lusió el que queda de setmana.
Avui ens en anem a Matadepera (Vallès Occidental) per pujar a la Mola, observar la posta de sol des de el Monestir de Sant Llorenç del Munt i baixar de nit tot observant unes magnífiques vistes de Terrassa i Sabadell il·luminats.
Posem al navegador Carrer Vista Alegre, Matadepera i un cop allà seguim per un camí empedrat fins que trobem un indicador que marca 3 Km fins a la Mola. Des de aquest punt iniciem una pujada forta que ens portarà directes al camí dels Monjós on de primeres ens trobarem amb la Roca de Les Onze Hores.
El camí s’endinsa dins del bosc Mediterrani i en algunes zones encara conserva l’antic empedrat. En cada bifurcació que trobem de pujada, hem de girar a la dreta i per tant de baixada, sempre serà a l’esquerra.
La humitat comença a caure i el sol a pondre’s, aproximadament hi ha una hora i mitja d’ascensió fins al monestir, val la pena calcular-ho per tal d’observar la posta de sol.
Cap a final del camí, la pujada es fa algo més suau i per aquells que estigueu en una mica en baixa forma és el moment d’agafar forces. Continuem pujant i ja observareu la gran explanada i una escalinata que ens portarà directament al monestir.
Un cop a dalt, ja podem descarregar la motxilla, reposar i treure l’aigua per hidratar-nos, el nostre cos ho agrairà i el nostre amic pelut també.
Contempleu, respireu, relaxeu-vos mirant el meravellós espectacle que se’ns regala cada dia. Graveu a la retina els colors que la posta de sol ens ofereix. Inspireu i reteniu l’olor a bosc, humitat i natura. Tanqueu els ulls, acaricieu la vostra mascota i gaudiu d’aquest moment.
Que tingueu un bon final de setmana amics!
“Ruta de l’esquirol” – Rutes saludables amb el nostre amic de 4 potes
Avui us presentem una ruta senzilla que podeu fer acompanyats de la vostra família (nens i adults) i dela vostra mascota. Tots podreu gaudir de la natura, la llibertat i l’aire pur i que us permetrà deixar aparcat en un racó del cervell, l’estrès i les preocupacions del dia a dia. És el vostre moment, moment de compartir la natura amb aquells que més estimeu, per tant, a disfrutar d’aquest privilegi que és viure a la comarca del Maresme.
Ruta de l’esquirol
Ens endinsem en la contrada de Sant Mateu on podrem arribar al punt més alt on es troba a 499 metres d’altitud. Tota l’excursió que us presentem té una durada de 14 Km, per als més mandrosos i hi ha punts més propers on poder deixar el vehicle!
Per trobar el punt de sortida de la ruta, cal dirigir-se a Premià de Dalt, pujarem per la Riera de Premià que ens durà directament al Parc Arqueològic de la Cadira del Bisbe, antigament anomenat Turó dels Dos Pins. Tota l’àrea és un poblat ibèric que va tenir la seva màxima activitat entre els segles IV i III a.C. Des de aquest punt, trobarem senyalitzada la ruta a l’Ermita de Sant Mateu.
Comencem amb una pujada que s’endinsa en el bosc mediterrani on les alzines, els pins, els garrofers i el romaní són els protagonistes. En aquest moment cal fer un avís. Al ser una zona amb molts pins, els mesos de febrer a juny és probable trobar erugues de processionària i, per tant, hem d’anar amb compte de que la nostra mascota no n’ingereixi cap (veure post de processionària).
Si anem tranquils, tot i que portant la nostra mascota serà complicat, podem veure algun que altre esquirol que volta per les branques dels arbres. Aquests rosegadors passen gran part del seu temps recol·lectant llavors o rosegant pinyes.
Seguint tot amunt de la pujada, a mà dreta ens quedarà la masia de Can Bernardó i a l’esquerra una estació d’energia elèctrica. Hem d’agafar la pista cap a l’esquerra i a pocs metres trobarem la indicació de la Font de Sant Mateu, que es troba baixant una petita pendent a la dreta del camí. És un bon punt per descansar una mica, beure aigua i agafar forces per acabar ja l’últim tram. Tornem a prendre la pujada i seguim la pista cap amunt. De seguida trobarem a mà dreta uns tancats on viuen uns quants cavalls tords en semi llibertat i, més endavant, a mà dreta una masia modernista que acull a cavalls, ponis, cabres, ovelles, oques i algun que altre ànec coll verd. Aquí tenim l’oportunitat d’ensenyar als més petits com són i com viuen els animals de granja. En aquest punt és important que si la nostra mascota no està acostumada a veure aquests tipus d’animals, la portem lligada per prevenir qualsevol tipus d’accident.
Un cop visitats els animals de la masia, si reculem i agafem la pista a mà Esquerra ens portarà directes a l’Ermita de Sant Mateu. Aquest serà l’objectiu final de l’excursió una petita i acollidora ermita en la que tranquil·lament podem entrar i agrair tant magnifica excursió.
Ben aviat us descobrirem altres rutes que podreu fer amb els vostres!
