Oncologia i Quimioteràpia en Medicina veterinària
Citologia d’un Mastocitoma Intestinal
El desenvolupament de la oncologia veterinària ha fet possible que cada vegada es tractin més mascotes de càncer tal i com es tracta qualsevol altra malaltia crònica. S’estima que un 25% dels gossos i gats patirà càncer al llarg de la seva vida, essent aquesta, la causa de mort en la meitat de les mascotes majors de 10 anys. En els últims anys, l’augment dels coneixements i evidència científica per part dels veterinaris en aquesta àrea, ha fet possible que en els centres veterinaris s’ofereixin tractaments quimioteràpics juntament amb altres modalitats terapèutiques (cirurgia, radioteràpia o inmunoteràpia) a un creixent nombre de propietaris que demana opcions de tractament per a les seves mascotes diagnosticades de càncer.
Administració de Doxorrubicina
Sistema tancat d’administració de quimioteràpia
La quimioteràpia, malgrat ser una paraula que simplement significa tractament mèdic mitjançant l’ús de susbstàncies químiques, s’associa freqüentment amb l’ús de fàrmacs citotòxics per al tractament del càncer. Aquests fàrmacs no només es componen de sol·lucions injectables que s’administren via intravenosa sinó que també poden ser tan simples com píndoles orals. La quimioteràpia com a modalitat única de tractament és una teràpia pal·liativa que rarament cura el pacient, a l’igual que succeix amb altres malalties cròniques (insuficiència renal crònica, malaltia cardíaca congestiva, malaltia inflamatòria intestinal, etc) que tractem a la clínica diària. És el tractament d’elecció per a neoplàsies hematopoiètiques, neoplàsies amb alta taxa de metàstasi després de la cirugia (adjuvant), neoplàsies inoperables o per tal de reduir la mida d’aquestes abans d’una possible cirurgia (neoadjuvant – citoreducció).
Radiografia d’un Carcinoma pulmonar primari
L’objectiu principal del tractament quimioteràpic en les nostres mascotes amb càncer és tractar la malalatia i, a la vegada, mantenir o millorar la qualitat de vida durant el màxim temps possible. Per aquest motiu, tant la dosi com la intensitat del tractament són, de forma extrapol·lada, molt menors que en medicina humana. És, en general, ben tol·lerada per part dels nostres pacients, essent la minoria la que manifesta efectes adversos. El seu mecanisme d’acció va implícitament relacionat amb la taxa de replicació cel·lular: les cèl·lules amb alta taxa de replicació (cèl·lules tumorals, epiteli digestiu, medul·la òssia i cuir cabellut en algunes races) seran les més sensibles. Serà important monitoritzar l’hemograma i els possibles signes gastrointestinals que puguin aparèixer durant el tractament i anticipar-se per tal que no afectin la qualitat de vida del nostre pacient.
És la nostra responsabilitat establir i mantenir un alt grau de comunicació amb els propietaris d’aquests animals per tal d’assegurar-nos que entenen el pronòstic del pacient, l’objectiu del tractament i els seus possibles efectes adversos. Sense aquest vincle entre propietari i veterinari és impossible arribar a l’objectiu citat anteriorment. La comunicació ha de ser clara i transparent durant tot el procés i requerirà l’assumpció per part de tots sobre quin camí prendre.
La oncologia veterinària és una especilitat multidisciplinar que, en la majoria dels casos que se’ns presenten, requereix implicació de diferents camps: citologia, patologia clínica i histopatologia, medicina interna, diagnòstic per imatge, cirurgia i, fins i tot, medicina d’urgències i cures intensives. A l’Hospital Veterinari Garbí disposem d’un servei complet d’Oncologia dirigit pel Lluís Benítez, i que disposa de personal qualificat en cadascuna de les seves disciplines per poder oferir el millor als nostres pacients oncològics.