La pèrdua d’una mascota
La majoria de nosaltres compartim un intens amor i vincle amb els nostres companys d’animals, per la qual cosa és natural sentir-se devastat per sentiments de tristesa quan mor una mascota estimada. El dolor de la pèrdua sovint se sent aclaparador i desencadena tota mena d’emocions doloroses i difícils. Encara que algunes persones no entenguin la profunditat de l’estima que tenia per a la seva mascota, mai ens hem de sentir culpables o avergonyits del dol experimentat per un amic animal. En lloc d’això, utilitzeu aquestes maneres saludables per fer front a la pèrdua i començar el procés de seguir endavant.
Per què fa tant mal perdre una mascota?
Per a molts de nosaltres, una mascota no és “només un gos” o “només un gat”, sinó un membre estimat de la nostra família, aportant companyia, diversió i alegria a les nostres vides. Una mascota pot afegir una estructura al vostre dia a dia, mantenir-vos activa i social, ajudar-vos a superar els contratemps i els desafiaments a la vida i fins i tot proporcionar-vos un sentit al dia a dia. Per tant, quan una estimada mascota mor, és normal sentir un dolorós sentiment de dolor i pèrdua.
Tot i que tots responem a la pèrdua de manera diferent, el nivell de dolor que experimentem sovint dependrà de factors com l’edat i la personalitat, l’edat de la seva mascota i les circumstàncies de la seva mort. En general, com més important sigui la teva mascota, més intens serà el dolor emocional que sentiràs. El paper que ha jugat l’animal en la vostra vida també pot tenir un impacte. Per exemple, si la seva mascota era un gos de treball, un animal de servei o un animal de teràpia, llavors no només estaràs afligint la pèrdua d’un acompanyant, sinó també la pèrdua d’un company de feina, la pèrdua de la vostra independència o la pèrdua de suport emocional. Si vau viure sol i la mascota era l’únic acompanyant, arribar a un acord amb la seva pèrdua pot ser encara més difícil. I si no podia pagar un tractament veterinari car per allargar la vida de la seva mascota, fins i tot pot sentir un profund sentiment de culpa.
Independentment de les circumstàncies de la seva pèrdua, recordeu que el dolor és personal per a vosaltres, de manera que no us hauríeu d’avergonyir pel sentiment, o de creure que d’alguna manera no és apropiat lamentar-vos per un amic animal. Mentre experimentar la pèrdua és una part inevitable de tenir una mascota, hi ha maneres saludables de fer front al dolor, i quan el moment és correcte, potser fins i tot obri el cor a un altre company d’animals.
El procés de dol després de perdre una mascota
El dol és una experiència molt individual. Algunes persones troben dolor després de la pèrdua d’una mascota que arriba per etapes, on experimenten sentiments diferents com ara la negació, la ira, la culpa, la depressió i, finalment, l’acceptació i la resolució. Uns altres consideren que la seva pena és més cíclica, arribant a onades, o una sèrie d’alts i baixos. És probable que els mínims siguin més profunds i més llargs al principi i, a poc a poc, es tornin més curts i menys intensos a mesura que passa el temps. Tot i així, fins i tot anys després d’una pèrdua, una vista, un so o un aniversari especial poden provocar records que provoquin un fort sentiment de dolor.
El procés de dolor només passa de manera gradual. No pot ser forçat ni alleugerit, i no hi ha un calendari “normal” per a dol. Algunes persones comencen a sentir-se millor en setmanes o mesos. Per a uns altres, el procés de dol es mesura en anys. Independentment de la vostra experiència de dolor, és important tenir paciència amb tu i permetre que el procés es desplegui de forma natural.
Sentir-se trist, sorprès o solitari és una reacció normal a la pèrdua d’una estimada mascota. L’exposició d’aquests sentiments no significa que siguis feble o que els teus sentiments estiguin fora de lloc d’alguna manera. Simplement vol dir que estàs de dol la pèrdua d’un animal que estimaves, així que no hauries de sentir vergonya.
Intentar ignorar el dolor o evitar que surti només ho farà pitjor a la llarga. Per a la curació real, cal enfrontar-se a la vostra pena i tractar-lo activament. En expressar el vostre dolor, és probable que necessiteu menys temps per curar que si reté o “empaqueta” els vostres sentiments. Escriure sobre els seus sentiments i parlar d’ells amb altres persones que simpatitzen amb la seva pèrdua son unes bones eines.
Com fer front a la pèrdua d’una mascota
El dolor es una respostes normals i natural a la mort. El dolor dels nostres companys d’animals només es pot tractar amb el pas del temps, però hi ha maneres saludables de fer-hi front. Aquests són alguns suggeriments:
No deixeu que ningú us digui com us heu de sentir. El vostre dolor és el vostre i ningú més us pot dir quan és el moment de “seguir endavant” o “superar-lo”. Sentiu sense vergonya o judici. Està bé estar enutjat, plorar o no plorar. També és bo riure, trobar moments d’alegria i deixar-se anar quan s’estigui preparat.
Demaneu consell a altres persones que han perdut mascotes. Sovint, una altra persona que també ha experimentat la pèrdua d’una estimada mascota pot entendre millor el que està passant.
Busqueu ajuda professional si ho necessiteu. Si la vostra pena és persistent i interfereix amb la vostra capacitat de funcionar, el vostre metge o un professional de salut mental us poden avaluar per a la depressió.
Els rituals poden ajudar a la curació. Un funeral us pot ajudar i els vostres familiars a expressar obertament els vostres sentiments. Ignora persones que pensen que no és apropiat celebrar un enterrament per a una mascota, i fer el que et faci sentir bé.
Crea un llegat. Preparant un memorial, plantant un arbre en memòria de la teva mascota, compilant un àlbum de fotos o un bloc de notes, o compartint els records que hagis gaudit amb la vostra mascota, podeu crear un llegat per celebrar la vida del vostre company animal. Recordar la diversió i l’amor que has compartit amb la teva mascota us pot ajudar a seguir endavant.
Cuida’t. L’estrès de perdre una mascota pot esgotar ràpidament les seves reserves energètiques i emocionals. Vetllar per les teves necessitats físiques i emocionals t’ajudarà a superar aquest difícil moment. Prengui una dieta saludable, dormir bé i fer exercici regularment per alliberar endorfines pot ajudar a millorar l’estat d’ànim.
Si teniu altres animals domèstics, intenteu mantenir la vostra rutina normal. Les mascotes que sobreviuen també poden experimentar pèrdues quan una mascota mor o pot estar afligit per la vostra tristesa. Mantenir les seves rutines diàries, o fins i tot augmentar els temps d’exercici i de joc, no només beneficiarà a les mascotes supervivents, sinó que també pot ajudar a elevar la seva visió.
Ajudar els nens a afligir la pèrdua d’una mascota
La pèrdua d’una mascota pot ser la primera experiència de mort del teu fill i la teva primera oportunitat d’ensenyar-los a fer front al dolor i al dolor que, inevitablement, acompanya l’alegria d’estimar a un altre ésser viu. Perdre una mascota pot ser una experiència traumàtica per a qualsevol nen. Molts nens s’estimen molt les seves mascotes i fins i tot alguns no recorden un moment de la seva vida quan la mascota no hi era. Un nen pot sentir-se enutjat i culpar-se a si mateix -o a vostè- per la mort de la mascota. Un nen pot sentir-se espantat que altres persones o animals que estimen també els puguin deixar. Com gestioneu el procés de aflicció pot determinar si l’experiència té un efecte positiu o negatiu en el desenvolupament personal del vostre fill.
Alguns pares senten que haurien d’intentar protegir els seus fills de la tristesa de perdre una mascota, ja sigui no parlant de la mort de la mascota, o per no ser sincers sobre el que ha passat. Fingir que l’animal s’escapés, o “es va anar a dormir”, per exemple, pot deixar que un nen es senti encara més confús, espantat i traït quan finalment aprenguin la veritat. És molt millor ser honest amb els nens i permetre’ls l’oportunitat de plorar a la seva manera.
Consells per ajudar a un nen a fer front a la pèrdua d’una mascota
Deixi que el seu fill vegi expressar el seu propi dolor per la pèrdua de la mascota. Si no experimenta el mateix sentiment de pèrdua que el seu fill, respecteu el dolor i permeti expressar els seus sentiments de manera oberta, sense fer-los sentir avergonyits o culpables. Els nens haurien de sentir-se orgullosos de tenir molta compassió i cuidar profundament els seus companys animal.
Assegura’t que el teu fill que no es senti responsable de la mort de la mascota. La mort d’una mascota pot plantejar moltes preguntes i temors en un nen. És possible que necessiteu tranquil·litzar. És important parlar de tots els seus sentiments i inquietuds.
Involucri el seu fill en el procés de morir. Si heu triat l’eutanàsia per a la vostra mascota, sigueu honest amb el vostre fill. Expliqueu per què l’elecció és necessària i li dóna al nen la possibilitat de passar un temps especial amb la mascota i acomiadar-se a la seva manera.
Si és possible, dóna al nen l’oportunitat de crear un record de la mascota. Aquesta podria ser una fotografia especial, o un embolcall de guix per a la impressió de pa de l’animal, per exemple.
Permeteu que el nen participi en qualsevol servei commemoratiu, si ho desitja. La celebració d’un funeral o la creació d’un memorial per a la mascota pot ajudar al vostre fill a manifestar obertament els seus sentiments i ajudar a processar la pèrdua.
No es precipiti per aconseguir que el nen tingui una “mascota de reemplaçament” abans que hagin tingut l’oportunitat de sofrir la pèrdua. El seu fill pot sentir-se deslleial.
Aconseguir un altre gos o gat després de la pèrdua de mascotes
Hi ha moltes raons meravelloses de tornar a compartir la seva vida amb un animal de companyia, però la decisió de quan fer-ho és molt personal. Pot ser temptador per precipitar-se i omplir el buit que deixa la mort de la teva mascota agafant immediatament una altra mascota. En la majoria dels casos, el millor és lamentar abans la vella mascota i esperar fins que estigui emocionalment preparat per obrir el cor i la seva llar a un animal nou. És possible que vulgueu començar per ser voluntaris en un grup d’acolliment o rescat. Passar el temps per tenir cura de les mascotes que ho necessiten no només és ideal per als animals, sinó que us pot ajudar a decidir si s’està llest per tenir una mascota nova.
Alguns sèniors jubilats que viuen sols poden trobar més dificultats per adaptar-se a la vida sense una mascota. Si la cura d’un animal li proporciona una sensació de propòsit i d’autoestima, així com de companyia, potser voldreu plantejar l’obtenció d’una altra mascota en una etapa anterior. Per descomptat, les persones grans també han de considerar la seva pròpia salut i l’esperança de vida al decidir sobre una nova mascota. Una vegada més, el voluntariat per ajudar a les mascotes que ho necessiten pot ser una bona manera de decidir si ja està llest per convertir-se en propietari d’una mascota.
Des de l’Hospital Veterinari Garbí us acompanyem amb el dolor de perdre un ésser estimat i us mostrem l’ajuda necessària per acompanyar-vos en aquesta etapa.
Molt cordialment,
Tot l’equip de l’Hospital Veterinari Garbí.
Com viatjar en cotxe amb gats
Els gats són els reis de la casa, són animals molt territorials als que no els agrada que els treguin del seu entorn, i encara menys, que els pugin en un cotxe.
Treure un gat del seu entorn pot resultar una mica estressant. És per això que, si es tracta d’un viatge d’un o dos dies, podries plantejar-te si realment val la pena fer-li passar aquest tràngol. Si és una estada més gran, el que podem fer és que poc a poc vagi coneixent què és això d’anar en cotxe.
1. Preparar el transportí
Tot i que per seguretat, no és la opció més recomanada, els gossos poden anar engantxats en un cinturó de darrere del cotxe. En el cas dels gats, a excepció d’algun cas molt extrany, el transportí els ajuda a sentir-se protegits i més segurs. Busca un transportí gran, com a mínim ha de poder moure’s i donar la volta al seu interior. Tingues en compte on el col·locaràs: al terra darrere els seients (per evitar que es mogui), o en un seient engantxat amb el cinturó. Ha de ser un lloc ventilat (però que no li dongui el fluxe del’aire directament) i que no es mogui en cas de frenades brusques.
Un parell de dies abans d’agafar el cotxe posa-hi alguna de les seves joguins a dins, una de les seves mantes o alguna altra cosa que li agradi molt. Deixa que interactuï amb ell, d’aquesta manera s’anirà habituant i el dia del viatge tot li resultarà més familiar.
2. Prepara el calaix de sorra
Si el que tens és molt gran, pots fabricar-ne un amb cartró. Si no tens espai suficient, posa-hi un empapador per evitar sorpreses i mantenir el seu lloc net.
3. No li donis de menjar dos hores abans del viatge
Per evitar marejos evita donar-li de menjar dos hores abans del viatge.
4. Realitzar parades sense sortir del cotxe
Si es tracta d’un viatge llarg, no oblidis donar-li aigua cada 1-2 hores i deixar que surti del transportí una estona que estiri les potes dins el cotxe. Aprofita per acariciar-lo i mimar-lo.
Durant la parada, si fa calor, no deixis al teu gat tancat al cotxe, ni tan sols a l’ombra, pot pujar la temperatura del vehicle en qüestió de minuts i la temperatura elevata pot provocar-li un cop de calor.
5. Al arribar al destí ofereix-li una mica de menjar
Encara que el principi no li vingui de gust perquè no està habituat al lloc i necessiti investigar, deixa-li una mica de menjar, segur que un cop inspeccionada la zona se’l menjarà.
Esperem que gaudeixis del viatge!
Com afecta la calor a les mascotes
Els animals, igual que succeeix als éssers humans, també pateixen les altes temperatures. Les altes temperatures poden portar morts sobtades, sobretot en aquelles races més susceptibles com buldogs, bòxers o mascotes obeses. Tot i això, cap mascota està absenta de riscos davant les altes temperatures.
Tot i que el més comú és que els gossos siguin les mascotes més afectades, les altes temperatures no només poden causar problemes en ells sinó que moltes d’altres espècies es poden veure afectades.
Els conills, per exemple, són espècies que toleren molt bé el fred i construeixen caus molt càlids i confortables. Però la calor ens pot jugar una mala passada i provocar greus problemes de Salut en aquestes espècies. És molt important no deixar les gàbies dels conills a la intempèrie en les hores de més calor.
Les aus són una altra mascota que poden veure’s afectades per la calor. En aquest cas, aus tropicals estan més acostumades a les altes temperatures però ha d’anar lligat d’un alt percentatge d’humitat. La calor pot provocar alteracions en les postes així com problemes respiratoris en els ocells.
Un cop comencen a pujar les temperatures hem de prendre una sèrie de precaucions per evitar mals majors. És important no treure a passejar a les nostres mascotes en les hores més fortes de calor. Intentarem treure-les a primera hora del matí, última hora de la tarda o nit. Sempre que sortim a passejar, durem una botella d’aigua i un recipient perquè la mascota pugui beure.
Si pel que fos sospitéssim que la nostra mascota està patint un cop de calor, mai hem de ruixar-los amb aigua donat que la impossibilitat de transpirar per la pell encara farà pujar més la temperatura. El més adient és mullar els coixinets amb aigua freda i contactar ràpidament amb un veterinari.
Consells per navegar amb mascotes
Consells per navegar amb mascotes: Com gaudir del nostre amic també en alta mar.
Navegar amb mascotes és molt comú i prenent les mesures de seguretat adequades tots podran gaudir d’una navegada inoblidable.
Tant per gossos com per gats, l’experiència de navegar en veler s’ha de preparar amb antelació.
Ja sigui que tinguis un animal a qui li encanta l’aigua, com un al que el que li agradi sigui estirar-se a coberta, s’ha d’estar pendent d’ells en tot moment, especialment si són cadells o es pugen a bord per primera vegada.
Mesures de seguretat bàsiques per navegar amb mascotes
El primer que hem de fer és acostumar a la mascota al mar. Això s’aconsegueix amb trajectes curts i sempre vinculant-los a una experiència positiva com per exemple el joc o llaminadures. Triar dies en els quals faci bona mar serà de vital importància.
El següent pas, un cop hem decidit que navegarem amb la nostra mascota, és col·locar-li el xaleco salvavides. Ho ha de portar posat sempre i serà el que el salvarà d’ofegar-se en cas que caigui a l’aigua o si es cansa de nedar.
Una pràctica molt segura és col·locar una xarxa perimetral al barco. D’aquesta manera evitarem en gran mesura que puguin caure a l’aigua si estem despistats.
Com prevenir el mareig de les mascotes al navegar?
Igual que els éssers humans, les mascotes també es poden marejar a sobre d’un barco.
Els animals marejats manifesten molta salivació, vomiten, poden orinar en llocs inadequats i poden arribar a tentinejar.
Si la nostra mascota es mareja en el cotxe, és molt probable que també es maregi al barco. Hi ha medicacions que es poden subministrar que evitarà aquesta sensació tan desagradable. Si podeu sospitar que la vostra mascota es pot marejar, no dubteu en preguntar-li al vostre veterinari.
Com fan les seves necessitats en una embarcació?
Si la mascota està acostumada a fer les seves necessitats només al carrer, serà difícil que les pugui fer al barco. Serà necessari ensenyar-li en una zona concreta de la coberta. Per aquest fet podem utilitzar empapadors o diaris. Si tot i així és impossible ensenyar-li, no quedarà més remei que planificar la nostra navegada amb parades puntuals donat que la retenció d’orina o femtes pot provocar greus problemes de Salut.
Que és el més important a tenir en compte a bordo d’una embarcació.
Ofegar-se no és el perill més important a bordo d’un barco. El que hem d’evitar és la possibilitat que la nostra mascota pateixi un cop de calor.
És fàcil que la sensació del vent et refresqui i no et faci ser conscient que la mascota ha estat tot el dia exposat al sol i que s’ha pogut deshidratar.
El cop de calor és una situació urgent que necessita atenció veterinària i sovint és difícil. Hem de procurar oferir-los-hi un lloc d’ombra i donar-los-hi de menjar freqüentment.