La importància de la cura dental del teu gos
La importància de la cura dental del teu gos
Una bona higiene dental és essencial per a la salut i el benestar del teu gos. als gossos per prevenir malalties dentals i sistèmiques. Si la higiene dental no es manté adequadament, pot conduir a una varietat de problemes de salut als gossos:
– Malaltia periodontal i gingivitis: Són malalties inflamatòries que afecten les estructures que envolten les dents, com les genives. Si no es tracten, poden provocar la pèrdua de dents dels nostres gossos i fins i tot la propagació d’infeccions a diferents parts del cos.
– Abscessos dentals: La infecció dental es pot propagar als teixits circumdants i provocar abscessos dentals dolorosos.
– Infeccions sistèmiques: Els bacteris de la boca poden propagar-se a altres parts del cos a través del torrent sanguini i provocar infeccions sistèmiques al cor, els pulmons, el fetge i altres òrgans.
Consells de neteja i higiene dental en gossos
Per poder evitar aquestes malalties cal mantenir les dents i genives del gos saludables:
1. Una dieta adequada i saludable d’acord amb la raça i el pes del teu gos: pot ajudar a mantenir les dents del teu gos netes i fortes. Opta per aliments de qualitat i evita donar-li llaminadures dures o enganxoses.
2. Raspallat freqüent. El raspallat diari, igual que en les persones seria l’ideal, és la millor manera de mantenir les dents del teu gos netes. En cas de no poder fer-ho diàriament, es recomana fer-ho de forma setmanal. Fes servir un raspall de dents suau i una pasta dental dissenyada per a gossos. Podeu començar amb sessions curtes i augmentar gradualment el temps fins que l’animal es vagi sentint més còmode.
3. Joguines masticables i especials per a neteja dental: Proporciona al teu gos joguines masticables com a ossos de cuir cru o joguines de goma amb textures rugoses que poden ajudar a netejar les dents mentre mastega.
4. Controla la placa: La placa dental pot provocar problemes de salut bucal al teu gos. Usa productes per al control de la placa, com additius per a l’aigua o menjar i snacks especials.
5.Revisions dentals regulars: Les revisions dentals regulars poden ajudar a detectar problemes dentals d’hora. Consulta el teu veterinari sobre la freqüència adequada de les revisions dentals per al teu gos. La neteja dental veterinària és fonamental per evitar malalties i netejar zones on un producte o el propietari des de casa no ho pot fer.
L’Hospital Veterinari Garbí a Barcelona pot ajudar-te amb la salut dental del teu gos. Ofereixen serveis d’odontologia veterinària, incloent-hi neteges dentals, extraccions dentals i tractament de malalties dentals. També et poden proporcionar assessorament sobre la higiene dental a la llar i la nutrició adequada per a la salut dental i dietètica del teu gos. No dubtis a contactar amb nosaltres o demanar cita per a més informació o ser tractat per un dels nostres especialistes.
Leucèmia en gats: diagnòstic i tractament
Què és la leucèmia en gats?
El virus de la leucèmia felina FeLV és una de les malalties infeccioses més comunes als gats domèstics i una de les causes més comunes de mortalitat d’aquests animals. Aquest virus sol ocasionar càncer o anèmia, entre altres afeccions ja que afecta el sistema immune.
Per controlar la malaltia hi ha diferents tractaments, i per això caldrà acudir a especialistes veterinaris que comptin amb l’equipament necessari per al seu diagnòstic i tractament.
Com es detecta la leucèmia felina: símptomes
El virus afecta negativament l’organisme del gat de diverses maneres. És la causa més comuna al càncer en gats, pot causar diversos trastorns a la sang, i pot portar a un estat d’immunodeficiència immunitari que dificulta la capacitat del gat per protegir-se contra altres infeccions. A causa d’això, els bacteris comuns i altres infeccions que no solen afectar els gats sans poden causar malalties greus secundàries associades al virus.
Durant els primers estadis de la infecció, és normal que els gats no mostrin cap signe de malaltia. Tot i això, amb el temps (setmanes, mesos o fins i tot anys) la salut del gat infectat es va deteriorant de forma progressiva, i fins i tot pot presentar altres símptomes de malalties derivades. Els signes poden incloure:
- Pèrdua de gana i progressivament baixen de pes
- Trastorns neurològics: comportament diferent de l’habitual
- El pelatge comença a perdre qualitat
- Abultament del coll: ganglis limfàtics engrandits
- Pèrdua de color en genives i altres mucoses
- Avortaments i fallades reproductives
- Inflamació de les genives (gingivitis) i de la boca (estomatitis)
- Infeccions a l’orina, a la pell
- Diarrea
- Febre
- Canvis en l’aspecte normal de l’ull
- Dificultat per respirar
El veterinari, si sospita de la malaltia, realitzarà un test sanguini a la clínica que li confirmarà la presència del virus al nostre gat.
Tractament i Prevenció
Encara que hi ha algunes teràpies que han demostrat reduir la quantitat de virus al torrent sanguini dels gats afectats, aquestes teràpies poden tenir efectes secundaris significatius i poden no ser eficaços en tots els casos. Malauradament, actualment no existeix una cura definitiva per al virus. Els veterinaris que tracten i gestionen gats positius al virus que mostren signes de malaltia solen tractar problemes específics (com receptar antibiòtics per a infeccions bacterianes, o transfusions de sang en cas d’anèmia greu). L’Hospital Veterinari Garbí compta amb un banc de sang i hemoderivats per a gossos i gats les 24 hores del dia (gràcies a la col·laboració amb el Banc de Sang Animal) en cas que les vostres mascotes requereixin una transfusió sanguínia o d’algun hemoderivat.
A més, compta amb un equip de veterinaris especialitzats en oncologia que, en cas que hi hagi la necessitat de tractament de quimioteràpia, utilitzen diversos tractaments concrets per a cada cas.
Una forma segura de protegir els gats del virus de la leucèmia felina és tenir-los correctament vacunats i evitar la seva exposició a gats infectats. Es recomana mantenir els gats sans lluny de gats potencialment infectats, ja que el virus es transmet per la saliva, orina, sang i femta, evitar baralles o que utilitzin la mateixa menjadora i abeurador. Si es permet l’accés a l’exterior, cal supervisar o col·locar els gats en un recinte segur per evitar contacte amb altres felins i així la seva potencial infecció.
Desparasita a la teva mascota. Arriba la primavera!
Amb l’arribada de la primavera comença el bon temps i pugen les temperatures, el que significa l’arribada de tot tipus de paràsits que poden afectar a la teva mascota i convertir-se en una gran amenaça per a ella. La prevenció és la millor manera de protegir el teu gos o gat dels paràsits.
Què són els paràsits?
Un paràsit és un organisme que viu sobre un organisme hoste o al seu interior i s’alimenta a costa d’aquest i poden arribar a causar malalties molt greus si no es tracten de manera correcta.
Existeixen molts tipus de paràsits que poden infestar al teu pelut i els podem diferenciar en paràsits interns o paràsits externs, depenent d’on es trobin.
Paràsits externs
Els paràsits externs són aquells que es troben per fora del nostre gos o gat, enganxats a la pell o al pèl. Encara que es trobin per fora de l’organisme els poden causar danys greus. Alguns exemples de paràsits externs són:
- Les garrapades. Poden arribar a tarnsmetre malalties també als humans
- Les puces. En són un problema tot l’any i solen habitar jardins, parcs, sofàs, catifes o fins i tot al llit del teu gos. Provoquen picors i en alguns casos poden desenvolupar una dermatitis al.lèrgica.
- El flebòtom. Un mosquit encarregat de transmetre la leishmaniosi.
Paràsits interns
Aquests solen ser els més perillosos, ja que són més difícils de detectar i solen descobrir-se quan ja han fet mal al vostre pelut. Alguns exemples de paràsits interns són:
- Cucs pulmonars. Són uns paràsits de mida petita que viuen al torrent sanguini dels pulmons del teu gos. Alguns dels símptomes que poden ocasionar són problemes respiratoris com tos i poca tolerància a l’esforç físic, o en casos més greus, problemes de sagnat.
- Dirofilària. Poden arribar a causar cardiopaties al teu gos.
- Áscaris o cucs rodons. Són uns dels paràsits més habituals en gossos, es transmeten mitjantçant la femta. Poden causar diarrees, vòmits, tos, o pneumònia o sagnats en els casos més greus.
Consells per desparasitar la teva mascota aquesta primavera
Per minimitzar el risc de contraure paràsits, és important fer una desparasitació preventiva amb l’ús de fàrmacs antiparasitaris especialment dissenyats per als vostres peluts actuïn de forma eficaç eliminant paràsits interns o, en el cas dels paràsits externs, que també que tinguin una acció repel·lent, duradora i segura .
Les característiques ideals que hauria de reunir el producte antiparasitari ideal són:
1. Com més gran sigui el nombre d’espècies diferents de paràsits que cobreixi millor, per no haver d’administrar molts productes diferents.
2. El fàrmac ha de tenir una gran eficàcia.
3. Ha de ser una substància que no sigui nociva ni provoqui efectes secundaris.
4. Finalment, que sigui fàcil d’administrar.
Si creieu que el vostre gos o gat pot tenir paràsits, us recomanem consultar al vostre veterinari i establir un calendari de desparasitació interna i externa per eliminar els paràsits existents i evitar que torni a passar. Per qualsevol dubte, també ens podeu trucar a l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70, oberts les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.
Consells per passejar el gos en dies de pluja
Tot i ploure o fer mal temps, tinguem un cadellot o un gos adult, sortir a passejar amb la nostra mascota i que fagin les seves necessitats és una de les moltes responsabilitats de tenir una mascota.
Passejar gos sota la pluja
Consells per passejar el gos sota la pluja
Què fem amb els passejos del gos els dies que plou? A continuació us oferim alguns trucs i consells que us poden ajudar en aquests dies de puja.
1. Jocs amb els gossos dins de casa.
Els gossos necessiten exercitar-se i estimular la seva ment, també els dies de pluja. Els jocs per a gossos ajuden a que la vostra mascota gasti energia a casa abans de sortir a fer les seves necessitats i, així, podrem reduir el temps de passeig sota la pluja. Existeixen jocs casolans per estimular la seva ment, com jocs de rastreig (amagar llaminadures i jugar a que les trobin), jocs d’agility (ensenyar a la nostra mascota a saltar obstacles com coixins, caixes o fins i tot cadires), o tirar-li la pilota si teniu un passadís o escales.
2. Passejos sota la pluja amb la roba adequada.
Els dies de pluja varien en funció del lloc de residència, però, més o menys dies, plourà. Si el vostre gos ho passa malament els dies de pluja, una solució és tenir roba adequada per a ell. Un impermeable o una capa d’aigua és econòmic i permetrà que la teva mascota estigui protegida de la pluja i del vent. El nostre paraigua també pot ajudar a protegir-lo de l’aigua.
Existeixen altres vestimentes com botes d’aigua i fins i tot paraigües canins.
3. Retallem el temps dels passejos
Per alguns gossos passejar sota la pluja és una situació incòmoda, sobretot si plou molt. Realitzar jocs amb ells a l’interior de casa ens permetrà retallar el temps dels passejos.
4. Passejos sota la pluja al parc caní
Els gossos necessiten córrer i gastar energia, però sota la pluja no és fàcil aconseguir-ho. Si els jocs a l’interior de casa no han estat suficients, una bona solució són els parcs canins, ja que et permeten deixar anar el gos i que pugui córrer i jugar lliurament ajudant a que es cansi més ràpidament.
5. Evitar que el gos begui aigua de les basses
Els gossos no tenen manies i si tenen sed beuen aigua, fins i tot, d’un bassal. Per ells és una cosa normal que farien si visquéssis en un estat salvatge. Lamentablement, la pluja arrastra brutícia, substàncies que poden resultar perilloses per ells, o poden acumular bactèries causant-li enfermetats com la leptospirosis.
6. Cansar-lo abans d’arribar a casa
El passeig sota la pluja, si no es porta la roba adequada, farà que el nostre gos arribi a casa mullat, necessitant una sessió d’assecat abans d’entrar o, fins i tot, un bany calentó si s’ha mullat en excés.
Arribar a casa cansat i tranquil és la millor manera de reduir l’estrés que per a molts gossos això suposa. Cal assecar-los per evitar que baixin les seves defenses o agafin un refredat.
7. Després del passeig, descans
Després de passeig i de l’assecat, cal oferir-li un llit en una zona calenta de la casa, sense corrents d’aire ni humitat, on pugui descansar tranquil.
Les mascotes no desenvolupen cap paper en el Coronavirus
Diverses fonts científiques apunten que les mascotes no participen en la transmissió del virus Covid-19 i tampoc poden contagiar-se ni patir la malaltia.
“LES MASCOTES NO DESENVOLUPEN CAP PAPER EN LA MALALTIA GENERADA PEL CORONAVIRUS”
De coronavirus hi ha de molts tipus, alguns d’ells sí que afecten a les mascotes, com és el virus del PIF però no tenen res a veure (pertanyen a diferents grups taxonòmics) amb el virus Covid-19 que està ocasionant l’actual pandèmia entre els ésser humans.
L’única situació que es podria donar és que la mascota actuï com a superfície (com ho pot fer un taulell, un bitllet, moneda, etc). Aquesta situació s’anomena “portador passiu”. En aquest cas, les mesures que s’ha de prendre són les mateixes que per altres escenaris, és a dir, rentar-se les mans després de tocar els animals i evitar tocar-se la boca, ulls i nas.
Un altre escenari que es pot donar és que una persona infectada tingui una mascota. En aquest cas, la cura de l’animal podria delegar-se a alguna altra persona (família i amics). Si aquest cas no fos possible, s’ha de prendre mesures com l’ús de mascaretes per part del propietari (en cap cas es col·locarà una mascareta a l’animal).
En el cas que hagi d’anar al veterinari, o bé va acompanyat d’alguna altra persona previ avís al veterinari, o bé, es fa ús del servei de recollida a domicili que faciliten molts centres (inclòs l’Hospital Veterinari Garbí).
La responsabilitat, col·laboració i sentit de col·lectiu permetrà fer front a aquesta crisi que ens afecta a tots i cadascú de nosaltres.
Per a qualsevol dubte ens podeu trucar al 937591570 i us informarem.
Moltes gràcies per confiar en nosaltres.
La processonària de pi, què cal saber?
A causa de les altes temperatures i del vent d’aquestes últimes setmanes ja fa dies que comencem a veure les primeres “fileres” d’eruga processionària per la zona del Maresme.
La processionària de pi (Thaumetopoea pityocampa) és un tipus d’eruga considerada una de les plagues més importants dels pins. Es mouen en filera, una per una, com si d’una processó es tractés, fet que desperta la curiositat de gossos i nens.
Com afecta la “processionària” a les nostres mascotes?
El contacte d’aquesta eruga amb la pell provoca una reacció al·lèrgica aguda, que si no es tracta amb rapidesa, pot provocar danys greus. En pocs minuts podrem observar una inflamació a la zona que ha entrat en contacte amb ella (generalment a la cara i/o llengua), provocant dificultat per respirar, hipersalivació, es grata amb les potes la zona del musell, llegua inflamada amb taques morades, febre,…, i si no es tracta amb rapidesa, pot haver necrosi (teixit mort) de la zona afectada, molt freqüent en la zona de la llengua.
Què fer si el nostre gos entra en contacte amb l’eruga processionària?
El verí de l’eruga pot afectar ràpidament les mucoses i la llengua de la vostra mascota. És per això, que cal acudir immediatament al vostre veterinari, com més aviat es tractin els símptomes millor serà el pronòstic.
Si no estem segurs que hi hagi hagut contacte, però sabem que n’hi ha per la zona i veiem salivació intensa, que es grata excessivament la cara, infamació als llavis, morro,…, no dubteu ni un minut i aneu ràpidament al teu veterinari.
Com podem evitar l’eruga processionària?
Eviteu passejar en zones on hi hagi pinedes quan comencen a pujar les temperatures (generalment primavera i tardor, però ara ja en podem veure). No cal deixar de gaudir de les passejades amb els nostres gossos, només hem de buscar alternatives pels mesos més problemàtics.
Si en veiem, no trepitjar, els pèls urticants es podrien deixar anar a l’aire i podríem notar els efectes nosaltres mateixos. En cas de fer-ho per accident, rentar el calçat amb aigua abans d’entrar a casa, per evitar el possible contacte del verí amb gossos o nens.
Disfrutar de la neu amb les vostres mascotes
Alguns consells per disfrutar de la neu amb les nostres mascotes
Quina alegria per als amants de la neu que els primers flocs hagin caigut al Novembre.
El Pirineu ja està cobert per una capa blanca que convida a gaudir de la
muntanya tant o més que a l’estiu. Les nostres mascotes poden pasar-s’ho d’allò
més bé gaudint de corredisses per sobre del polsim de neu.
És important que tinguem en compte que ells no porten sabates! Les peülles de les nostres mascotes contacten directament amb la neu. I si és cert que algunes races estan preparades per aguantar baixes temperatures i el contacte directe amb la neu o el gel, d’altres, haurem de protegir-les nosaltres.
Aquelles races de pèl llarg ho tindran més senzill a l’hora d’aclimatar-se, no
obstant això, aquelles que no estiguin acostumades, haurem de cobrir les seves peülles amb
una crema protectora del fred.
Els animals de pèl curt o gossos petits haurien d’anar coberts amb algun tipus
d’abric que eviti la pèrdua de la temperatura corporal, però no ens hem d’oblidar
de les peülles que hauran d’anar cobertes amb botins especialitzats.
Si el teu gos no està acostumat a la neu i decidiu endinsar-vos en aquest
meravellós món de la muntanya, recomanem una aclimatació progressiva i utilizar
premis per tal de fer més amè un primer contacte.
Els gossos no regulen la temperatura de la mateixa manera que nosaltres, per això
és molt important que si han de fer front a temperatures extremes, estiguin en
moviment constant. No deixar mai un gos lligat a la intempèrie que no es pugui
protegir ni moure, ja que podríem provocar-li una hipotèrmia.
Des de l’Hospital Veterinari Garbí us animem a practicar tota classe d’esports a l’aire
lliure i a la muntanya, a l’hivern és fantàstica per a compartir amb les nostres
mascotes! I per a qualsevol dubte o urgència que tingueu, ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a veure a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar.
Esperem que aquests dies festius pugueu gaudir molt amb les vostres mascotes!
Tos de les Gosseres, què és, símptomes i prevenció
Enrere queden els dies calorosos de sol i platja, de banys a llacs o gorgs, d’excursions per la muntanya i nits de bivac a l’aire lliure. I és que ara ens ve una altra època maca de l’any, la tardor. Les temperatures ja estan baixant i ja podem presentar els primers símptomes de refredats.
En les nostres mascotes també pot aparèixer aquesta simptomatologia de tos, mocs i conjuntivitis. Sovint ens trobem a la consulta a propietaris que ens truquen o ens vénen a veure espantats perquè la seva mascota sembla que “s’hagi clavat alguna cosa al coll i ho vulgui treure”.
Els gossos poden presentar una tos seca que, sovint, acaba amb un vòmit blanc espumós molt dens com si fos clara d’ou muntada a punt de neu. Aquesta espuma no és un vòmit real sinó que és una secreció traqueal que es produeix quan hi ha inflamació.
Què és la tos de les gosseres?
Aquests refredats estan produïts per un virus que es replica a la mucosa del coll i causa inflamació de les vies aèries altes. Al ser un teixit inflamat és fàcil que els bacteris que es troben de manera habitual al tracte respiratori proliferin i causin infeccions secundàries. A causa de la inflamació, també poden aparèixer dècimes de febre i malestar i, en algunes ocasions, podria desencadenar en una neumonia.
Com es diagnostica?
En el protocol de diagnòstic d’aquesta malaltia és important realitzar una bona exploració física amb una auscultació meticulosa per tal de detectar afectació pulmonar.
Es fa ús de la radiografia digital per tal d’aprofundir més en les patologies que produeixen tos i que poden ser més greus.
Tractament
La tos de les gosseres sol ser una malaltia lleu, autolimitant (que es cura sola) però que pot ser molt alarmant pel propietari i pot tardar temps en desaparèixer. Sovint els professionals administren antiinflamatoris i antibiòtics (en cas que es compliqui amb infecció bacteriana o en sigui la causa) per millorar el benestar del pacient. Es recomana fer repòs i evitar situacions d’estrés.
Prevenció
Existeixen al mercat vacunes per tal de combatre aquesta malaltia tot i que, fins al moment, la seva eficàcia és reduïda. El més aconsellable és que en èpoques on solen haver-hi brots s’evitin zones d’aglomeració de gossos com ara els pipicans.
Si apareixen símptomes com els que hem descrit es recomana que un veterinari revisi la seva mascota.
Per a més informació ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a veure a la Carretera NII km 643 de Cabrera de Mar. A l’Hospital Veterinari Garbí estem les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a la disposició de les vostres mascotes.
Què és la Leishmaniosi i com prevenir-la
Què és la Leishmaniosi canina?
La Leishmaniosi és una malaltia infecciosa causada per un paràsit (protozoo microscòpic) anomenat Leishmania, transmès a través de la picada del famós mosquit Flebotom. La Leishmaniosi pot arribar a ser molt greu si no es tracta, arribant a afectar a tots els òrgans i en casos greus, fins i tot causar la mort. És per això que prevenir aquesta malaltia és molt important.
Quins són els símptomes de la Leishmaniosi?
Els símptomes de la Leishmaniosi poden ser molt variats, i no tots els gossos que pateixen aquesta enfermetat presenten les mateixes lesions.
El símptoma més habitual és la pèrdua de pèl en zones com les orelles, la cua, al voltant dels ulls o el nas. També ferides a la pell, especialment en el cap i les potes, en àrees que estan en contacte amb el terra quan el gos està tumbat o sentat. A mesura que l’enfermetat va avançant, l’animal va perdent pes (tot i que segueix menjant amb normalitat), i en molts casos, apareixen símptomes relacionats amb insuficiència renal. Altres símptomes associats a la leishmaniosi són el sobrecreixement de les ungles, lesions oculars, diarrees, anèmia, problemes articulars, entre d’altres.
Si creus que el teu gos pot patir Leishmaniosi és important anar al teu veterinari el més aviat possible per poder realitzar-li les proves pertinents per a diagnosticar i tractar la malaltia.
Com puc prevenir la Leishmaniosi?
La millor manera de combatre aquesta malaltia és mitjançant la prevenció. Existeixen molts productes que t’ajudaran a protegir a la teva mascota. Actualment no n’existeix cap que ofereixi una protecció 100% contra la picada del mosquit Flebotom, però si extremem les mesures de precaució i prevenció, podem aconseguir una protecció del 95%.
Aquestes mesures són:
- Utilitzar pipetes i/o collars repelents. És important consultar al teu veterinari si el que esteu utilitzant protegeix del paràsit de la Leishmania.
- Utilitzar la vacuna preventiva contra la Leishmania. Si encara no la coneixes ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem.
- Evitar que dormi a l’exterior durant els mesos de més calor.
- Utilitzar repelents de mosquits i mosquiteres.
En què consisteix el tractament contra la Leishmaniosi?
La Leishmaniosi és una malaltia greu si no es tracta a temps i no existeix una cura definitiva, és per això, que és tan important prevenir.
El tractament de la Leishmaniosi és un tractament per a tota la vida i cada animal ha de ser diagnosticat i tractat de manera específica. No tots els gossos responen de la mateixa manera. Actualment els tractaments utilitzats aconsegueixen disminuir i controlar la simptomatologia significativament.
Què li passarà al meu gos que té Leishmaniosi?
Cada animal evoluciona de manera diferent, però si es segueix el tractament correctament, en molts casos la recuperació pot ser pràcticament definitiva. La Leishmaniosi no té cura, però amb el tractament adequat alguns gossos són capaços de controlar la infecció durant tota la seva vida i no tornar a mostrar símptomes de la malaltia.
En altres casos, els gossos semblen completament recuperats la major part del temps, però en algun moment de la seva vida recauen mostrant de nou símptomes de la Leishmaniosi.
En algun cas, si no es detecta a temps la patologia o l’animal no respon correctament al tractament, pot ser que la Leishmaniosi hagi afectat ja òrgans vitals de l’animal i, això pot arribar a desencadenar la mort de l’animal.
És molt important prendre mesures de prevenció per a disminuir el risc de contraure aquesta malaltia durant tot l’any, i extremar aquestes precaucions durant els mesos de més calor. Prevenir és la millor cura contra la Leishmaniosi.
A l’Hospital Veterinari Garbí lluitem cada dia per aconseguir 0 malalts de Leishmania l’any 2020. Per això, per tal de garantir la millor salut per a les vostres mascotes, iniciem la campanya de detecció precoç i prevenció d’aquesta malaltia. D’aquesta manera podrem administrar un tractament més eficaç en aquells animals que malauradament s’hagin infectat durant els mesos d’estiu i podrem iniciar una correcta prevenció front la malaltia en el 2020.
Per a més informació podeu trucar 93 759 15 70, hospital veterinari obert les 24 hores.
Els gossos i la por a les tempestes i als trons
La fòbia als trons i llampecs és molt comú en els gossos i rep el nom de Brontofòbia. Segons un estudi realitat a la Universitat de Pensilvània (EE. UU.), entre un 15% i un 30% dels gossos tenen por a les tempestes.
Els gossos tenen més oïde que nosaltres, el que fa que sentin el soroll dels trons amb molta més intensitat. Normalment sabem que tenen por als trons o a les tempestes perquè s’amaguen, borden, rasquen, o fins i tot, s’orinen a sobre.
Què podem fer per calmar a un gos amb por a les tempestes?
A continuació us deixem alguns consells que ajudaran a calmar a la vostra mascota en cas de que pateixi fòbia als trons i als llampecs.
Estar tranquil i amb naturalitat al seu costat.
Si esteu nerviosos o intranquils el vostre gos ho detectarà i es posarà encara més neguitós. No el castigueu per estar nerviós, només faria que tingués més por i ansietat.
Tampoc l’acaricieu o intenteu tranquilitzar-lo amb excés, ja que li ensenyaria que la seva conducta poruga resulta agradable i bona per a tu. És molt important estar tranquil i actuar amb normalitat.
Deixa que el teu gos s’amagui on vulgui
Els trons són sorolls forts i intensos per a ells (encara més que per a nosaltres). És probable que la vostra mascota busqui un refugi on amagar-se i sentir-se protegit (el seu llitet, sota el vostre llit, darrere del sofà,…), un lloc on s’amortigüi el so dels trons i no vegi els llampecs. En cas de no tenir refugi podeu ajudar-lo a buscar-ne un. Poseu el seu llitet on ell es senti més segur.
Si té una joguina preferida, porta-li al seu refugi
Mossegar un peluix el relaxarà mentalment i l’ajudarà a alliberar la seva ansietat. També podeu fer junts jocs de buscar abans i durant la tempesta, ajudarà a oblidar-se’n i a concentrar-se en el joc. Si la vostra mascota està massa espantada per a participar en el joc, espereu i torneu a intentar-ho més tard. És important no deixar que la por acapari tota la seva atenció durant la tempesta.
Música de fons, música instrumental i relaxant faran que no percebeixi amb tanta intensitat el soroll dels trons.
Insensibilitzar a la vostra mascota al so dels trons o als llampecs no és fàcil i és possible que necessiti l’ajuda d’un veterinari o un especialista per a solucionar-ho. La insensilització ha de ser un procés gradual i sol ser llarg. La vostra mascota ha d’acostumar-se al so dels trons i veure que és algo normal.
Esperem que aquests consells us ajudin i que amb paciència i molt d’amor aconseguiu que les vostres mascotes estiguin tranquiles en dies de tempesta. Per a més informació ens podeu trucar al 93 759 15 70 i demanar una cita.