Desparasita a la teva mascota. Arriba la primavera!
Amb l’arribada de la primavera comença el bon temps i pugen les temperatures, el que significa l’arribada de tot tipus de paràsits que poden afectar a la teva mascota i convertir-se en una gran amenaça per a ella. La prevenció és la millor manera de protegir el teu gos o gat dels paràsits.
Què són els paràsits?
Un paràsit és un organisme que viu sobre un organisme hoste o al seu interior i s’alimenta a costa d’aquest i poden arribar a causar malalties molt greus si no es tracten de manera correcta.
Existeixen molts tipus de paràsits que poden infestar al teu pelut i els podem diferenciar en paràsits interns o paràsits externs, depenent d’on es trobin.
Paràsits externs
Els paràsits externs són aquells que es troben per fora del nostre gos o gat, enganxats a la pell o al pèl. Encara que es trobin per fora de l’organisme els poden causar danys greus. Alguns exemples de paràsits externs són:
- Les garrapades. Poden arribar a tarnsmetre malalties també als humans
- Les puces. En són un problema tot l’any i solen habitar jardins, parcs, sofàs, catifes o fins i tot al llit del teu gos. Provoquen picors i en alguns casos poden desenvolupar una dermatitis al.lèrgica.
- El flebòtom. Un mosquit encarregat de transmetre la leishmaniosi.
Paràsits interns
Aquests solen ser els més perillosos, ja que són més difícils de detectar i solen descobrir-se quan ja han fet mal al vostre pelut. Alguns exemples de paràsits interns són:
- Cucs pulmonars. Són uns paràsits de mida petita que viuen al torrent sanguini dels pulmons del teu gos. Alguns dels símptomes que poden ocasionar són problemes respiratoris com tos i poca tolerància a l’esforç físic, o en casos més greus, problemes de sagnat.
- Dirofilària. Poden arribar a causar cardiopaties al teu gos.
- Áscaris o cucs rodons. Són uns dels paràsits més habituals en gossos, es transmeten mitjantçant la femta. Poden causar diarrees, vòmits, tos, o pneumònia o sagnats en els casos més greus.
Consells per desparasitar la teva mascota aquesta primavera
Per minimitzar el risc de contraure paràsits, és important fer una desparasitació preventiva amb l’ús de fàrmacs antiparasitaris especialment dissenyats per als vostres peluts actuïn de forma eficaç eliminant paràsits interns o, en el cas dels paràsits externs, que també que tinguin una acció repel·lent, duradora i segura .
Les característiques ideals que hauria de reunir el producte antiparasitari ideal són:
1. Com més gran sigui el nombre d’espècies diferents de paràsits que cobreixi millor, per no haver d’administrar molts productes diferents.
2. El fàrmac ha de tenir una gran eficàcia.
3. Ha de ser una substància que no sigui nociva ni provoqui efectes secundaris.
4. Finalment, que sigui fàcil d’administrar.
Si creieu que el vostre gos o gat pot tenir paràsits, us recomanem consultar al vostre veterinari i establir un calendari de desparasitació interna i externa per eliminar els paràsits existents i evitar que torni a passar. Per qualsevol dubte, també ens podeu trucar a l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70, oberts les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.
El coronavirus SARS-CoV-2 i els animals de companyia
Les mascotes no desenvolupen cap paper en el Coronavirus
Diverses fonts científiques apunten que les mascotes no participen en la transmissió del virus Covid-19 i tampoc poden contagiar-se ni patir la malaltia.
“LES MASCOTES NO DESENVOLUPEN CAP PAPER EN LA MALALTIA GENERADA PEL CORONAVIRUS”
De coronavirus hi ha de molts tipus, alguns d’ells sí que afecten a les mascotes, com és el virus del PIF però no tenen res a veure (pertanyen a diferents grups taxonòmics) amb el virus Covid-19 que està ocasionant l’actual pandèmia entre els ésser humans.
L’única situació que es podria donar és que la mascota actuï com a superfície (com ho pot fer un taulell, un bitllet, moneda, etc). Aquesta situació s’anomena “portador passiu”. En aquest cas, les mesures que s’ha de prendre són les mateixes que per altres escenaris, és a dir, rentar-se les mans després de tocar els animals i evitar tocar-se la boca, ulls i nas.
Un altre escenari que es pot donar és que una persona infectada tingui una mascota. En aquest cas, la cura de l’animal podria delegar-se a alguna altra persona (família i amics). Si aquest cas no fos possible, s’ha de prendre mesures com l’ús de mascaretes per part del propietari (en cap cas es col·locarà una mascareta a l’animal).
En el cas que hagi d’anar al veterinari, o bé va acompanyat d’alguna altra persona previ avís al veterinari, o bé, es fa ús del servei de recollida a domicili que faciliten molts centres (inclòs l’Hospital Veterinari Garbí).
La responsabilitat, col·laboració i sentit de col·lectiu permetrà fer front a aquesta crisi que ens afecta a tots i cadascú de nosaltres.
Per a qualsevol dubte ens podeu trucar al 937591570 i us informarem.
Moltes gràcies per confiar en nosaltres.
Protocol de Prevenció del Coronavirus COVID-19
Davant l’activació d’alerta sanitària per coronavirus (COVID-19) a l’Hospital Veterinari Garbí hem iniciat un procotol de prevenció i actuació per poder continuar amb el bon funcionament de l’hospital i mantenir la salut pública.
Aquestes mesures de prevenció són:
- Utilitzi els dispensadors de gel desinfectant per les mans quan entri i surti de l’hospital veterinari
- Acudeixi a la hora concertada per reduir els temps d’espera i evitar aglomeracions
- Després de passar per recepció, es solicita als clients que esperin fora de l’hospital, se’ls hi notificarà per telèfon quan el veterinari estigui disponible
- Cada animal serà acompanyat d’una sola persona. La contenció de la seva mascota serà realitzada pel persona de l’hospital. El propietari només intervindrà a sol·licitut expressa del veterinari
- L’accés a l’hospital serà per cita telefònica i limitat a un nombre de persones que permeti respectar la distància de mínim un metre amb altres persones
- Les visites a animals hospital·litzats estan regulades per evitar la presència de més d’un visitant alhora
- Els clients amb possibles símptomes de grip o febre han d’abstenir-se d’acompanyar a les seves mascotes a l’hospital
- Si ets veterinari referent, fes arribar aquest protocol als teus clients que refereixis al nostre hospital
També us volem recordar que a dia d’avui no hi ha evidència que els animals domèstics mamífers, inclosos gossos i gats, puguin ser una font d’infecció per altres animals o humans.
Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració i per confiar en nosaltres.
Servei a Domicili pels afectats pel Coronavirus
Intensifiquem el SERVEI A DOMICILI i apliquem LA TELEMEDICINA per a totes aquelles persones que d’una manera o altra es troben afectades per la infecció per CORONAVIRUS.
El cribatge dels pacients es farà mitjançant conversa telefònica amb el PROPIETARI i si per algun motiu no et pots desplaçar fins a l’Hospital Veterinari Garbí però vols que la teva mascota estigui en les millors mans, no et preocupis, ho fem nosaltres per a tu aplicant les mesures de protecció adients.
Moltes visites i tractaments es poden realitzar a domicili (consultes, revisions, vacunes, microxip, analítiques,…). També pots aprofitar i demanar pinso o altres productes que necessitis.
No deixis que la teva mascota estigui desprotegida, truca’ns al 937591570 i demana una cita a domicili!
Algunes de les poblacions que abarquem són Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Argentona, el Masnou, Alella, Teià, Montgat, Tiana, Dosrius, entre d’altres, per què cap animal es quedi sense l’atenció necessària.
“Sempre al servei de les vostres mascotes”.
Què és la Leishmaniosi i com prevenir-la
Què és la Leishmaniosi canina?
La Leishmaniosi és una malaltia infecciosa causada per un paràsit (protozoo microscòpic) anomenat Leishmania, transmès a través de la picada del famós mosquit Flebotom. La Leishmaniosi pot arribar a ser molt greu si no es tracta, arribant a afectar a tots els òrgans i en casos greus, fins i tot causar la mort. És per això que prevenir aquesta malaltia és molt important.
Quins són els símptomes de la Leishmaniosi?
Els símptomes de la Leishmaniosi poden ser molt variats, i no tots els gossos que pateixen aquesta enfermetat presenten les mateixes lesions.
El símptoma més habitual és la pèrdua de pèl en zones com les orelles, la cua, al voltant dels ulls o el nas. També ferides a la pell, especialment en el cap i les potes, en àrees que estan en contacte amb el terra quan el gos està tumbat o sentat. A mesura que l’enfermetat va avançant, l’animal va perdent pes (tot i que segueix menjant amb normalitat), i en molts casos, apareixen símptomes relacionats amb insuficiència renal. Altres símptomes associats a la leishmaniosi són el sobrecreixement de les ungles, lesions oculars, diarrees, anèmia, problemes articulars, entre d’altres.
Si creus que el teu gos pot patir Leishmaniosi és important anar al teu veterinari el més aviat possible per poder realitzar-li les proves pertinents per a diagnosticar i tractar la malaltia.
Com puc prevenir la Leishmaniosi?
La millor manera de combatre aquesta malaltia és mitjançant la prevenció. Existeixen molts productes que t’ajudaran a protegir a la teva mascota. Actualment no n’existeix cap que ofereixi una protecció 100% contra la picada del mosquit Flebotom, però si extremem les mesures de precaució i prevenció, podem aconseguir una protecció del 95%.
Aquestes mesures són:
- Utilitzar pipetes i/o collars repelents. És important consultar al teu veterinari si el que esteu utilitzant protegeix del paràsit de la Leishmania.
- Utilitzar la vacuna preventiva contra la Leishmania. Si encara no la coneixes ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem.
- Evitar que dormi a l’exterior durant els mesos de més calor.
- Utilitzar repelents de mosquits i mosquiteres.
En què consisteix el tractament contra la Leishmaniosi?
La Leishmaniosi és una malaltia greu si no es tracta a temps i no existeix una cura definitiva, és per això, que és tan important prevenir.
El tractament de la Leishmaniosi és un tractament per a tota la vida i cada animal ha de ser diagnosticat i tractat de manera específica. No tots els gossos responen de la mateixa manera. Actualment els tractaments utilitzats aconsegueixen disminuir i controlar la simptomatologia significativament.
Què li passarà al meu gos que té Leishmaniosi?
Cada animal evoluciona de manera diferent, però si es segueix el tractament correctament, en molts casos la recuperació pot ser pràcticament definitiva. La Leishmaniosi no té cura, però amb el tractament adequat alguns gossos són capaços de controlar la infecció durant tota la seva vida i no tornar a mostrar símptomes de la malaltia.
En altres casos, els gossos semblen completament recuperats la major part del temps, però en algun moment de la seva vida recauen mostrant de nou símptomes de la Leishmaniosi.
En algun cas, si no es detecta a temps la patologia o l’animal no respon correctament al tractament, pot ser que la Leishmaniosi hagi afectat ja òrgans vitals de l’animal i, això pot arribar a desencadenar la mort de l’animal.
És molt important prendre mesures de prevenció per a disminuir el risc de contraure aquesta malaltia durant tot l’any, i extremar aquestes precaucions durant els mesos de més calor. Prevenir és la millor cura contra la Leishmaniosi.
A l’Hospital Veterinari Garbí lluitem cada dia per aconseguir 0 malalts de Leishmania l’any 2020. Per això, per tal de garantir la millor salut per a les vostres mascotes, iniciem la campanya de detecció precoç i prevenció d’aquesta malaltia. D’aquesta manera podrem administrar un tractament més eficaç en aquells animals que malauradament s’hagin infectat durant els mesos d’estiu i podrem iniciar una correcta prevenció front la malaltia en el 2020.
Per a més informació podeu trucar 93 759 15 70, hospital veterinari obert les 24 hores.
El cop de calor – Prevenció, causes, símptomes i tractament
Ja arriba el bon temps i la calor, i ara més que mai, ens ve de gust sortir i disfrutar de la muntanya o la platja, però hem de tenir en compte que és en aquesta època quan hem de vigilar que la nostra mascota no pateixi un cop de calor.
Què és un cop de calor?
Un cop de calor és una reacció que es produeix quan la temperatura corporal de la nostra mascota augmenta molt ràpidament i el seu organisme no és capaç de compensar-la, fet que produeix una disfunció multiorgànica que, fins i tot, pot provocar la mort de l’animal.
Les nostres mascotes no termo regulen igual que nosaltres. En el cas dels gossos, no disposen de glàndules sudorípares repartides pel cos, únicament poden regular la seva temperatura mitjançant els panteixos i eliminar la suor a traves dels coixinets de les seves potes. Aquests fets fan que si la seva temperatura corporal augmenta considerablement, puguin patir un cop de calor, i les seves conseqüències poden ser irreversibles.
Com evitar un cop de calor
Per prevenir que la nostra mascota pateixi un cop de calor, hem d’evitar passejos i esforços en hores de molta calor, especialment en mascotes amb problemes d’insuficiència respiratòria o cardiòpates.
També és important protegir a les nostres mascotes de la calor, proporcionar-lis ombra, mai deixar-los en un lloc tancat amb poca ventil·lació en hores de sol. No deixeu mai al vostre gos al cotxe sol.
Durant els passejos, recordeu portar sempre aigua fresca.
Reduiu l’exercici després de menjar. Sempre és millor donar-li el menjar al tornar del passeig.
Símptomes del cop de calor
Uns dels símptomes més evidents del cop de calor són l’acceleració del ritme cardíac del gos, panteixos amb babes, i una respiració molt rápida i nerviosa.
La temperatura corporal d’un gos és de 38ºC – 39ºC. Si està patint un cop de calor, pot arribar a més de 41ºC.
Un cop de calor produeix una disminució de sucres i sals. És freqüent que pugui presentar temblors, debilitat muscular i falta d’equilibri. En alguns casos fins i tot vòmits i diarrees.
Degut a la falta d’oxigenació a la sang, les seves mucoses i encies poden tenir un color blavós.
Si no actuem amb rapidesa, el nostre gos podria perdre la consciència, patir danys com hemorràgies, insuficiència renal o hepàtica, o fins i tot, un fallo multiorgànic.
Què fer amb un cop de calor
Devant la sospita de que el nostre gos està patint un cop de calor hem d’actuar de manera ràpida i eficient. Mentres contactem amb el nostre veterinari, podem aplicar-li uns primers auxilis que evitaran danys majors:
- Moure a l’animal a una zona amb ombra i on corri l’aire.
- Mullar-li els coixinets amb aigua
- Aplicar-li aigua freda al nas, zona axilar i zona inguinal
- Intentar que begui aigua a temperatura ambient en petites quantitats, perquè vagi estabilitzant els seus nivells d’hidratació.
És molt important que la seva temperatura corporal baixi poc a poc, amb molt de compte, ja que si baixés de forma molt brusca podria ser contraproduent i, fins i tot, causar-li la mort. Per això, és important:
- No fer banys d’aigua freda o posar-lo a una banyera de cop
- No donar-li de beure aigua freda si l’animal està molt agitat o inconscient
És molt important acudir al veterinari més proper perquè puguin atendre a la nostra mascota d’urgència encara que pensem que la situació està controlada. Poden aparèixer conseqüències fins a 72 hores després de patir el cop de calor.
Si creieu que la vostra mascota pot estar patint un cop de calor, ens podeu trucar al 93 759 15 70 i us informarem dels passos a seguir. L’Hospital Veterinari Garbí (hospital de referència al Maresme) està obert les 24 hores, sempre preparats per a qualsevol urgència veterinària que pugui tenir la teva mascota.
Compte amb les espigues!
Un dels motius de consulta d’urgències veterinàries molt freqüent amb l’arribada de la calor són els problemes causats per les espigues, que no només afecten gossos i gats que vagin al camp, també podem trobar espigues als parcs, solars i zones urbanitzades.
Les espigues tenen una forma serrada i punxant que els hi permeten clavar-se amb molta facilitat, i a la vegada, que sigui molt difícil que surtin o es desclavin per si soles, penetrant més i més amb el temps.
Quins símptomes poden aparèixer i quins on els llocs més freqüents on es poden trobar?
Espigues a l’interior de les oïdes i ulls:
- Sacseig i moviments bruscos del cap
- Inclinació del cap a un costat
- Orella més baixa en el costat afectat
- Dolor si toquem la base de l’orella
- Otitis oïda extern
- Perforació del timpà
- Inflamació de l’ull
- Úlceres corneals
Si l’espiga es troba a les fosses nasals:
- Esternuts constants i forts
- Arruga el morro i el rasca contra objectes o el terra
- Sagnat per les fosses nasals
També podem trobar espigues a les zones interdigitals (entre els dits) o a la zona plantar.
És important que després d’un passeig pel camp o una zona d’espigues revisem bé totes aquelles “zones problemàtiques”. Hi ha zones difícils de comprovar. Si la seva mascota comença a sacsejar el cap bruscament, a rascar-se l’ull, o a esternudar de forma continuada, és possible que tingui una espiga a l’oïda, ull o nas respectivament. En aquest cas, per poder extreure l’espiga, haurà d’acudir al seu veterinari d’urgències el més aviat possible i, així, evitar complicacions. Si esperem, l’espiga haurà anat profunditzant i clavant-se més, sent més difícil la seva extracció i provocant infeccions i altres problemes més greus (fístules, perforació del timpà o úlceres a la còrnia de l’ull).
Si teniu qualsevol dubte o sospita de que el vostre gos o gat es pot haver clavat una espiga, ens podeu trucar al 93 759 15 70 o venir a l’Hospital Veterinari Garbí, oberts les 24 hores per a qualsevol urgència que pugui tenir la vostra mascota.
La processionària del pi ja és aquí!
ATENCIÓ! La processionària del pi ja és aquí!
Amb aquest comunicat volem alertar als nostres clients que des d’inicis del mes de febrer s’han començat a detectar nius d’eruga processionària del pi als parcs i zones boscoses de tota Catalunya.
La processionària o cuc del pi és la forma larvària de la polilla Thaumetopoea polycampa, i es reconeix per construir els seus nius de seda en forma de bossa a les copes del pins (període febre-maig).
Les erugues estan envoltades d’uns pèls urticants que poden causar greus lesions, i la majoria de vegades requereixen d’atenció veterinària.
Com afecta als nostres animals
Les lesions més comuns, i per sort les més benignes, solen ser a la llengua i llavis on provoquen des de inflamacions lleus a les zones de contacte fins a necrosis importants de llengua i/o paladar. Les lesions més greus requereixen d’hospitalització, tractament intensiu, cures diàries, alimentació assistida mitjançant sondes i inclús cirurgia correctora.
A vegades, alguns animals poden arribar a empassar-se l’eruga provocant lesions en esòfag i estomac com esofagitis, necrosis esofàgica, perforació esofàgica, gastritis i úlceres gàstriques.
El vent pot actuar con a vehicle de propagació de les espícules d’aquestes erugues, i s’ha relacionat amb casos d’animals amb lesions oculars greus com queratitis corneal, uveïtis anterior, quemosis i hiperèmia conjuntival. Els pèls urticants penetren a la còrnia i són molt difícils de treure, per això la majoria d’animals afectats necessiten cirurgia reconstructora per reparar els danys causats.
Fins ara hem parlat de les lesions a nivell local però l’efecte irritant por arribar a afectar a nivell sistèmic. En alguns casos es desencadena una reacció al·lèrgica que pot evolucionar a shock anafilàctic i comprometre greument la vida dels animals. Si la reacció d’hipersensibilitat és més lleu podem observar vòmits i/o diarrees.
El pronòstic del procés depèn de la gravetat de les lesions i l’abast dels òrgans afectats però amb l’eliminació dels pèls i tractament mèdic es sol aconseguir un bon resultat clínic.
Si sospita que la seva mascota ha pogut entrar en contacte amb la processionària del pi li recomanem que es posi en contacte amb l’Hospital Veterinari Garbí al telèfon 93 759 15 70 per rebre assessorament.