Urolitiasi per urat en un gat – Cas Clínic

Urolitiasi per urat en un gat – Cas Clínic

Ell és en Whiskas, un gatet que va venir a la consulta de l’Hospital Veterinari Garbí perquè orinava sang, entrava i sortia del sorrall constantment i tenia molt dolor. Després de realitzar les proves de diagnòstic adients vam veure que tenia càlculs a la bufeta que li provocaven cistitis recurrents.

La urolitiasi és una malaltia urinària molt freqüent a gats d’interior i de mitjana edat i és la presència de càlculs al tracte urinari (ronyons, urèters i bufeta) que són capaços de provocar dolor en la micció, obstrucció i fins i tot hemorràgia o infecció.

Quan es troben al tracte urinari alt, es pot intentar solucionar per mitjà de l’administració de fluids, diürètics (manitol) i analgèsia, de manera que els fragments siguin arrossegats i puguin intentar sortir per la bufeta. No obstant això, si el pacient presenta una obstrucció completa, és possible que calgui una intervenció quirúrgica per eliminar-lo, com en el cas d’en Whiskas.

Es va realitzar una cistotomia assistida per laparoscòpia per extreure els càlculs i prendre mostres de les parets del tracte urinari per analitzar-les i van resultar ser càlculs d’urat amònic, no gaire freqüents (suposen un 6% de les urolitiasis felines).

Els càlculs d’urat, es formen a partir de l’àcid úric que resulta de la transformació de les purines procedents de les cèl·lules i dels aliments.

 

PREDISPOSICIÓ I FACTORS DE RISC

  • La urolitiasi per urato pot aparèixer en gats amb shunt portosistèmic o malaltia hepàtica severa.
  • Podrien estar associats amb una disminució de la conversió hepàtica de l’amoni en urea donant lloc a una hiperamonèmia.
  • També poden aparèixer en gats amb infecció de tracte urinari inferior, com a conseqüència de l’augment de concentració del amoni a l’orina.
  • Les dietes riques en purines (per exemple amb gran quantitat de vísceres) i un consum d’aigua escàs
  • El ph urinari (l’acidesa de l’orina promou la formació de càlculs
    d’urato, pel fet que les purines són menys solubles a pH àcid).

 

Ara toca investigar la causa i fer-ne seguiment per evitar que torni a passar.